Silvan Chabaud fait partie de la nouvelle génération d'écrivains occitans. Né en 1980 dans le Var, il chante d’abord ses créations au sein du groupe de rap Xénofil, puis avec le collectif reggae/hiphop Mauresca fracàs dub et les Doctors de trobar. Silvan Chabaud est également spécialiste de la littérature baroque occitane, notamment du poète provençal Louis Bellaud de la Bellaudière, auquel il a consacré sa thèse de doctorat en 2007. En 2012, il publie son premier recueil, Leis Illas infinidas / Les Îles infinies aux éditions aux éditions Jorn (2012).
« La poésie de Silvan Chabaud est brève, simple et transparente. Les Îles infinies (infinies en nombre, en merveilles, en éloignement ?) sont autant de poèmes du désir. Désirs multiples, dont le plus immédiat est celui de l'instant qu'il faut saisir au vol, coûte que coûte, comme on aborde sur une île. »
Présentation de ses éditeurs
Les tensions entre viticulteurs du Languedoc et pouvoir central ne cessent de s’endurcir tout au long de la décennie 1970 et aboutissent au drame humain de Montredon-des-Corbières (Aude). Une action qui tourne mal, un mort dans chaque camp, un vigneron des Corbières, un CRS breton.
Lui-même fils de viticulteur, La Sauze est un des chanteurs de cette « Nouvelle chanson » à texte occitane. Il signe, avec Montredon, enregistré quelques mois après les événements, un tract sonore d’une humanité bouleversante. De quoi en faire une chanson-monument pour des générations de Languedociens.
Version connue
La Sauze - Montredon (33 tours La Sauze 2, Ventadorn, 1979)
Auteur : Marcel Sauzel, auteur, compositeur, chanteur, musicien
Paroles
Dos òmes son tombats sul sòl de Montredond.
Emili èra occitan, Joël èra breton.
Son mòrts e cresi pas qu’aquò plan importèssa
Qu’un siá viticultor e l’autre C.R.S. :
A Brèst o a Quimpèr se se torna passar,
Emili serà flic e Joël païsan.
Èra un quatre de març, veniá roge lo cèl.
Sus la plana fumava encara l’escaucèl,
Quand la mòrt uniguèt dos fraires de misèria,
Dos innocents pastats dins la mèma matèria
Que, sens saber perqué, gendarme e vinhairon,
Son tombats coma un sol al mièg d’un carrairon.
Un es mòrt per sa tèrra e l’autre per pas res.
Sauprem pas jamai lo pus de plànher quan es.
Vos demandi tanben, e mai se vos arraca,
De los plegar ensem dins la meteissa saca
E de pas pus cercar a tot pèrdre, cossí
De l’un ne faire un sant, de l’autre un assassin.
Bretanha e Lengadòc, cadun perdèt un filh,
Mas los murtrièrs son pas los qu’avián un fusilh.
Èran dins de burèus, tirats a quatre espillas,
Rosetas al revèrs, consciéncias tranquillas.
Los copables per los trapar valddriá melhor
Gaitar cap a París, l’Elisèu, Matinhon.
Jutjaretz benlèu qu’es tardièra ma cançon,
Qu’es passada de mòda e pas pus de sason.
Vos vesi romegar e me faire la tronha :
"Desenterrar los mòrts, s’es pas una vergonha !"
Podètz totjorn bramar, mas per ieu es segur
Que Montredond es mai vivent que Montsegur.
Dins vint ans i aurà pus degun a Montredond.
Pus degun, e de vin aurà rajat jol pont.
Mas del quatre de març, aurem grand gaug encara,
Per ne nos remebrar, del cant d’una guitarra,
E per tornar trapar, foguèssa roge o blanc,
Al vin setanta sièis, un rèire-gost de sang.
Lo cant de la Sibila es un cant anonciator de la fin dels temps que sa version mai anciana coneguda remonta al sègle XX. Una version occitana del tèxte es conservada als archius departementals d’Erau.
Son apellacion « Sibila » fa referéncia a la portada divinatòria del tèxte, que Sibila èra lo nom donat dempuèi l'antiquitat a las profetessas que podián ocasionalament faire òbra de divinacion. Fòrça popular en Castilha, en Catalonha, en Itàlia e en França pendent tota l'Edat Mejana, es uèi subretot interpretat dins las glèisas de Malhòrca, Catalonha e Sardenha per las Matinas de Nadal, la nuèch del 24 de decembre.
La version malhorquina del cant de la Sibila es estat inscrich en 2010 per l'UNESCO sus la lista representativa del patrimòni cultural immaterial.
Existisson de nombrosas variacions del tèxte, sovent acompanhadas d’un acrostic (estròfa ont las inicialas de cada vèrs, legidas dins lo sens vertical, compausan un nom o un mot-clau), de còps de lor musica e mai rarament encara d’un títol. [imatge id=21092]
< « Version romane du chant de la sibylle » (version romana del cant de la Sibila) (anciana apellacion)
< « Ell iorn del iuzizi » (incipit de la version occitana)
< « Canto de la Sibila » (version castelhana del títol)
< « Cant de la Sibil·la » (version catalana del títol)
1 exemplar conegut :
Lo manuscrit que compren la version occitana del cant de la Sibila es conegut jos lo nom de « Lectionnaire de l’office » (Leccionari de l'ofici) e data del sègle XII.
Es conservat als Archius departamentals d’Erau jos la quòta 10 F 120.
Se presenta jos la forme d’un registre de pergamin de 294 folios (37 × 26 cm).
Ligam cap al numerizacion
La version occitana del cant de la Sibila es coneguda mercés al trabalh de Joseph Berthelé (1858-1926), archivista, que reculhiguèt, als environs d’una anciana abadiá d'Aniana dins l’Erau, un leccionnari (libre liturgic que conten los passatges dels tèxtes religioses legits a l'escasença de las ceremonias religiosas) copiat a la fin del sègle XII e o transportèt als archius departementals de Montpelhièr. Aquel leccionnari compren, en mai de la famosa version occitana del cant, d'autres tèxtes nombroses coma de sermons, d'Actes dels Martirs e d'omelias.
Lo tèxte de la version occitana del cant de la Sibila es acompanhat d’un unic fulhet de musica notada dins lo mòde de Ré que poiriá èsser una transicion entre le Minor antic e lo Major modèrne de l’aire de la cançon.
Lo tèxte de la cançon es una adaptacion en occitan d’una version latina e apareis coma una de las mai anciana version en lenga non latina del tèxte. Aquela adaptacion es realizada en vèrses rimats ritmats, gropats quatre par quatre e que s'adaptan a la melodia. Permet aital de passar de la version latina a la version occitana entre cada cobla, benlèu a de fins de reapropriacion par una populacion occitanofòna.
La version occitana del tèxte compren pas l'acrostic present dins la màger part de las autras versions conegudas del tèxte..
Le contengut de la version occitana del cant de la Sibila càmbia pas fondamentalament de las autras versions conegudas. Lo cant conta las visions d’una profetessa qu’es pas presentada e que sas visions son ligadas al jutjament darrièr de Dieu e donc a la fin dels temps. Sus la basa d'aquò lo cant de la Sibila pòt èsser qualificat d’escatologic (que son prepaus es ligat a la fin dels temps).
Aquelas visions fan referéncia a divèrses elements e eveniments biblics (consequéncias de la mòrt de Jèsus-Crist sus Tèrra, dubertura de las pòrtas de l’Enfèrn per los pecaires…) e concernisson tant los fizel que los descrezen. An doncas una valor de mesa en garde e d’avertiment al prèp dels fidèls.
Cal probablament veire dins aquel cant de la Sibila e son succès lo rebat de l’angoissa del passatge vèrs l’an Mil dins la societat occidentala de la Nauta Edat Mejana..
La version occitana de l’òbra faguèt l'objècte d’un trabalh de reinterpretacion en 2019 par l'artista Clément Gauthier a l'entorn d’un projècte collectiu titolat “Le chant de la Sibylle”.