Explorar los documents (565 total)

Vignette_carte_postale_Vedrines.jpg
A prepaus de la cançon de Védrines
CIRDÒC-Mediatèca occitana

En 1912, a l'escasença d'eleccions legislativas extraordinàrias dins la circonscripcion de Limós, l'aviator Jules Védrines inspira una cançon en occitan encara coneguda e cantada a l'ora d'ara.

Contèxt istoric e resumit dels faits

A l'escasença d'eleccions extraordinàrias al pòste de deputat de la circonscripcion de Limós, aprèp l'eleccion d'Étienne Dujardin-Beaumetz coma senator d'Aude, l'aviator Jules Védrines foguèt al centre d'un escandal politic que se'n parla encara a l'ora d'ara.
Colleccion particulara

En efècte, Charles Toussaint Védrines dit Jules Védrines, nascut lo 29 de decembre de 1881 a Saint-Denis dins lo departament de la Seine, arribèt lo 10 de març de 1912 a Quilhan per una fèsta de l'aviacion organizada dins aquesta vila sus convit del conse Paulin Nicoleau. A aquesta escasença, e aprèp aver rescontrat Ernest Ferroul dins son burèu narbonés, decidiguèt de se presentar a las eleccions legislativas que se devián debanar lo 17 de mars de 1912 dins la circonscripcion de Limós (per pròva la letra de depaus de candidatura validada, datada de l'11 de mars de la meteissa annada).

Es a aqueste moment que comencèt dins Nauta-Valada d'Aude una corsa electorala en avion. Jules Védrines se presentèt contra Jean Bonnail, ja elegit dempuèi bèl brieu a diferents pòstes (conse e conselhièr general), quatre autres candidats se declarèron tanben mas qu'obtenguèron pas gaire de voses fin finala (Jean Vidal, Antoine Garrouste, Jacques Faure e Didier Cousturier).
En una setmana Védrines percorriguèt doncas la circonscripcion tota amb l'ajuda de son avion e distribuïguèt quitament sa profession de fe en la getant per dessús bòrd, dels aires. Dins cada vila o vilatge ont se pausava s'organizèron d'acamps que lo public li espèrava nombrós per escotar sos discorses, l'arribada de son avion era en se un eveniment. Aquela setmana de campanha electorala foguèt doncas enferonida, los articles de premsa nombroses e fòrça divisats, en foncion del jornal que i pareguèron, las afichas, los cants e los documents prefectorals testimònian de la vivacitat dels escambis e de la fervor que capitèt de soslevar Jules Védrines mentre que Jean Bonnail era largament pressentit per èsser elegit.
La batalha s'anonciava doncas sarrada. Mas al ser del 17 de mars de 1912 foguèt plan Jean Bonnail, candidat del partit radical socialista e polin d'Étienne Dujardin-Beaumetz que foguèt elegit amb 7691 voses contra 7002 per Védrines. Lo nombre de voses obtengut per cada candidat es encara uèi de prene amb precaucions puèi que chifras diferentas apareisson suls documents oficials que se pòdon consultar.
En seguida de l'anóncia de las resultas una part de la populacion se soslevèt e s'enseguiguèron nuèits de desbordaments e d'agitacions.
Aquelas resultas foguèron confirmadas qualques meses aprèp per la Cambra dels deputats.

Musica

La cançon dita «Cançon de Védrines» foguèt escrita sus l'aire de la Valse Brune (musica de Georges Krier - particion disponibla sul site www.partitionsdechansons.com). Coma un molon d'autras cançons de l'epòca las paraulas èran pausadas sus de musicas conegudas per la màger part de la populacion (aires d'operetas, danças, imne nacional etc.)

Paraulas

Colleccion particulara

Mantuna sorga atèstan de l'escritura de las paraulas d'aquesta cançon al moment dels faits en mars de 1912. En efècte, un article del Télégramme datat del 21 de mars de 1912 e un article de l'Éclair del 22 de mars de 1912, balhan los dos primièrs coblets e los dos primièrs repics de la cançon.

Si la cançon dita « Cançon de Védrines » sus l'aire de la Valse Brune es la mai coneguda, n'existisson d'autras sul meteis tèma e escritas a la meteissa epòca. Dins los articles de premsa de l'epòca n'i a una, publicada dins lo Télégramme del 17 de mars de 1912, qu'apareis pas dins lo cançonièr prestat pel M. Vives e qu'èra estada compausada sus l'aire del Se canta.

Lo cançonièr prestat pel M. Vives conten trenta-una cançons de las que cinc son en occitan (compresa la que lo tèxte n'es balhat çai-jos). Lo cançonièr qu'avèm poscut recuperar e numerizar a cò de M. Vives, eiretièr d'un cafetièr de Limós, per el, es pas datat mas es compausat pas que de cançons a l'onor de Jules Védrines. Dins la version balhada dins aquel i a un tresen coblet e un tresen repic.

Vaqui sa transcripcion e sa traduccion :

  Occitan : grafia de l'autor Occitan : grafia classica Francés
Titol Bédrino (aire de la Balso bruno) Védrines (aire de la Valse Brune) Védrines (air de la Valse Brune)
Coblet 1 Et qu’es aco que s’entends dins las brumos
Qu’es aquel bruch ?... Es un aousel sans plumo
Qué fa teuf-teuf… Qué rounflo… Qué fumo
Mounto descend et biro coumo bol.
Le cap lebat, nostré poplé frissouno
Serco d’aysels qué pot estre a quel fat
Mé coumo ben de debets Carcassouno
Cant à plein gargalhol
E qu’es aquò que s’entend dins las brumas
Qu’es aquel bruch?... Es un aucèl sens pluma
Que fa tuf-tuf... Que ronfla... Que fuma
Monta descend e vira coma vòl.
Le cap levat, nòstre pòble frissona
Cèrca dels uèlhs que pòt èsser aquel fat
Mas coma ven de devers Carcassona
Canta a plen gargalhòl
Qu’est ce qu’on entend dans les brumes
Quel est ce bruit ? C’est un oiseau sans plume
Qui fait tuf-tuf… Qui ronfle… Qui fume
Monte, descend et tourne comme il veut.
La tête levée notre peuple frissonne
Cherche des yeux qui peut être ce fou
Mais comme il vient de vers Carcassonne
Il chante à pleins poumons
Repic 1 Ah ?... ço qué brounzino
Y lé courachous Bedrino
Qu’arribo sur sa machino
Coumou passérat,
Pareil à l’esclaïré
Aqui es a soun affaïre !
Quilhat amoun naut din l’aïré
Filo coumou rat.
Ah?... çò (Aquò) que bronzina
Es le coratjós Védrines
Qu'arriba sus sa maquina
Coma un passerat,
Parièr a l'esclaire
Aquí es a son afaire !
Quilhat amont naut dins l'aire
Fila coma un rat
Ce qui bourdonne
C’est le courageux Védrines
Qui arrive sur sa machine
Comme un moineau
Pareil à l’éclair
Là il est à son affaire
Perché là-haut dans les airs
Il file comme un rat.
Coblet 2 Dins le cel bleu et lis coumouo glaco
Aïtats amis aquel punt dins l’espaco
Que paüc à paüc groussis et se desplaço
Qu’aïgidomen escalado tant naut
Es un utis faït de boues et de télos
Per le mena cal pas estre nigaut
Cresé qu’un joun crebara las estelos
Nostre soulel tant naut !
Dins le cèl blau e lis coma una glaça
Gaitats amics aquel punt dins l'espaci
Que pauc a pauc grossís e se desplaça
Qu'aisidament escalada tant naut
Es un utís fait de boès e de telas
Per le menar cal pas èsser nigaud
Cresi qu'un jorn crebarà las estèlas
Nòstre solelh tant naut !
Dans le ciel bleu et lisse comme la glace
Regardez amis ce point dans l’espace
Qui peu à peu grossit et se déplace
Qui habilement escalade si haut
C’est un outil fait de bois et de toile
Pour le conduire il ne faut pas être sot
Je crois qu’un jour il crèvera les étoiles
Notre soleil si haut !
Repic 2 Le balent Bedrino
A chabal sur sa machino
Dins l’ether pur qué brounzino
Filo coumou rat.
Pareil à l’esclairé
Aqui est as soun affairé
Es quilhat se ten en l’airé
Coumou passerat
Le valent Védrines
A caval sus sa maquina
Dins l'etèr pur que bronzina
Fila coma un rat
Parièr a l'esclaire
Aquí es a son afaire
Es quilhat se ten en l'aire
Coma un passerat
Le vaillant Védrines
A cheval sur sa machine
Dans l’éther pur qui bourdonne
File comme un rat.
Pareil à l’éclair
Là il est à son affaire
Il est perché, il se tient en l’air
Comme un moineau.
Coblet 3 Si les anciens que soun morts à la guerro
Ou dins le leit se lebaboun de terro
Elis can pas jamai saput ço quéro
Que de boula sariou al desespouer.
Lai mas sul cap d’aban pareil miraclé
Estabousit un frissoun dins lé quer
Samagaîrou en criden y lé diablé
Que descend dé l’infer.
Si les ancians que son mòrts a la guèrra
O dins lor lèit se levavan de tèrra
Eles qu'an pas jamai sauput çò qu'èra
Que de volar serián al desesper
Las mans sul cap davant parièr miracle
Estabosits un frisson dins le cuèr
S'amagarián en cridant es le diable
Que descend de l'infèrn.
Si les anciens qui sont morts à la guerre
Ou dans leurs lits se levaient de terre
Eux qui n’ont jamais su ce que c’était
De voler seraient au désespoir.
Les mains sur la tête devant pareil miracle
Stupéfaits, un frisson sur la peau
Se cacheraient en criant c’est le diable
Qui descend de l’enfer.
Repic 3 Ah ?... ço que brounzino
Y le moutur de Bédrino
Qu’a chabal sur sa machino
Filo coumou rat
Pareil à l’esclaire
Aqui es a soun affaïré
Semblo que nado dins l’aïré
Coumou passerat.
Ah?... çò (Aquò) que bronzina
Es le motor de Védrines
Qu'a caval sus sa maquina
Fila coma un rat
Parièr a l'esclaire
Aquí es a son afaire
Sembla que nada dins l'aire
Coma un passerat.
Ce qui bourdonne
C’est le moteur de Védrines
Qui à cheval sur sa machine
File comme un rat.
Pareil à l’éclair
Là il est à son affaire
On dirait qu’il nage dans les airs
Comme un moineau.

Entresenhas al subjècte de la creacion de la cançon

Segon un article paregut dins lo Télégramme del 27 de mars de 1912, las paraulas d'aquesta cançon serián estadas escritas per Gabriel Buche, felibre narbonés, mantun còp recompensat per sos poèmas als Jòcs Florals de Tolosa e de Besièrs. Era tanben lo president de la Cigalo Narbouneso.
Pasmens, d'un autre costat, segon çò que nos diguèt M. Louis Vives, deteneire del cançonièr manuscrit que conten la version balhada çai-sus, pareis impossible qu'aquesta cançon aguèsse poscuda èsser escrita per una persona que seriá pas de Limós.
Lo mistèri demòra doncas sus l'identitat de l'autor d'aquestas paraulas. Pel moment cap pròva formala es pas estada descubèrta que confirmariá l'una o l'autra de las ipotèsis.

A l'ora d'ara

Un pauc mai de cent ans aprèp, lo remembre d'aqueles eveniments demòra fòrça viu. Es pas rare qu'una sortida del carnaval de Limós se'n inspire per exemple. Foguèt estat tanben lo subjècte de l'espectacle presentat pel festenal limosenc Cuivrée spéciale de 2012 per d'enfants de las escòlas de la comunautat de las comunas. D'articles pareguèron dins la premsa locala a l'escasença del centenari de la venguda de Védrines dins Aude. Un memòri de recèrca de màster 2 sus aqueste subjècte foguèt tanben sostengut en 2014 : "L'afaire Védrines" e autres.
CERCO.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Lo CERCO, coliças dau futur Museon Arlaten / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 25 de novembre de 2016

En' Arle, lo Museon Arlaten es en plen trabalh. Una òbra que dura despuèi 2007 e que promet una dubertura de l'estructura d'aicí 2019. Farètz una visita parciala dau bastiment dau CERCO, ambe lei comentaris de Patrici Gauthier, cargat de mission en lenga nòstra. Lo CERCO es lo Centre d'Estudi, de Restauracion e de Conservacion deis Òbras, qu'apara darrièr sei parets mai de 30 000 objèctes de valor etnografica. Qual endevenir espèra lo Museon e sei publics ? Coma foncciona la fasa restaurativa dei colleccions ? Ne'n sauprètz mai dins aqueste reportatge d'Amada Cròs.
sant-lois.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : La fèsta de la Sant Loís a Seta / TèVéÒc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 21 d'octobre de 2016

La vila de Seta, coneiguda per sa tièla au pofre, festejèt en 2016 lei 350 ans de sa fondacion. Mai pas soncament ! Se tractava tanben de sa 274ena edicion d'ajustas (targas), emblèma de Seta tant coma sa cosina. Ben de causas caracterizan Seta e son istòria. Bastida per lo rei Loís XIV, la vila portuara se pòrta encara plan. Entre atmosfèra familiala e eveniment de pes : la Fèsta de la Sant Loís e sei targas.
CBB396-34_1.jpg
Lou cabanoun : casounetto prouvençalo
Bibal, Étienne (1808-1854)

Lou Cabanoun (Lo Cabanon en grafia classica) es la cançon la mai celèbra d'Etienne Bibal (1808-1854), cançonejaire marselhés.

Aquesta cançon, la primièra d'una longa seria vantant las jòias de la vida al cabanon e lo ben-viure meridional, encontrèt una granda miranda a sa sortida, la primièra edicion es rapidament agotada e es imprimida a 6000 exemplaris de mai.

Aquesta cançon es compausada sus l'aire de La Fuite de l'Amour (Ah !plus d'amour tu nous causes de larmes.) de Pierre-Jean de Béranger (1780-1857), que la particion es consultabla sus Gallica.

vignette-forum.jpg
Patrimòni e creacion culinari
Bras, Mireille. Conférencier
Marqués, Vicent. Conférencier
Nogués, Gerard. Conférencier
Colomero, Roberto. Conférencier
La cosina es tipicament aqueste ligam qu'existís entre lo patrimòni e l'evolucion, la recèrca permanenta e la re-creacion. Es aquesta sal qu'es a l'encòp immateriala e material e qu'assasona son terrador, son territòri, tant plan coma la cultura de las comunautats qu'i vivon. Passa l'encastre de nòstres estricta alimentacion vitala, per aténher, de mai en mai dins nòstras representacions, l'estatu de ben cultural immaterial, a salvar, transmetre e far conèisser. La cosina coma art ? Nais, coma tot art, de l'intencion, se bastís dins lo rescontre e s'espandís dins lo partatge. Permet en tot cas totas las mesclanhas, totes los vams, e totas las transdisciplinaritats. Sens oblidar que cosina e cultura patisson dels meteisses fenomèns : estandardizacion, uniformizacion... Vaquí, servits en un platèu, e per los melhor analizar, de questionaments sul nòstre rapòrt al luòc, a la matièra primièra, al trabalh, al temps, e al(s) sens...

Pendent aquela taula-redonda enregistrada lo 03/07/2016 a Castelnaudary dins l'encastre del Forum Euroregional Patrimòni e Creacion, Mirelha Braç (autora), Gerard Nogués (subdirector de la Fundació Institut Català de la Cuina i la Cultura Gastronòmica), Vicent Marqués (autor) e Roberto Colomero (President d’Espaci Occitan dels Aups - Valadas Occitanas) presentan las diferentas iniciativas ligadas al patrimòni culinari suls territòris catalans e occitans.

estivada-rodes.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Estivada de Rodés 2016 / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission del 30 de setembre de 2016


Retorn sus l'Estivada de 2016, una edicion de transicion redusida dins lo temps, aprèp la presa en man per la municipalitat de Rodés. Amb d'abséncias remarcadas, mas tanben de bons moments : totjorn los balètis que recampan un molon de monde, de rencontres literaris, de concèrts, de cinèma e de teatre occitan amb una representacion apreciada de Molière d'Òc.

La còla de Tè Vé Òc

vignette-forum.jpg
« Mai lo futur crida, mai l'arcaïsme respond » : lo bestiari de la fèsta occitana / Claudi Alranq
Alranq, Claude (1947-....)
Conferéncia de Claudí Alranq suls animals totemics en Lengadòc e lo sens antropologic dels rituals festius.

Claudi Alranq, actor, contaire, autor, meteire en scèna, artesan del reviscòl del teatre meridional d'expression francesa e occitana dempuèi 1968, foguèt tanben ensenhaire-cercaire especialista de l'etno-scenologia francesa e de l'istòria del teatre de las minoritats en lançant en particular la primièra licéncia professionala artistica en França (2000) : « ACTEURS-SUD » (interculturalité, transdisciplinarité, patrimoine culturel immatériel).
Collabora uèi a fòrça recèrcas e accions per la transmission del patrimòni cultural immaterial e a son actualizacion dins lo domèni de l'espectacle viu.

Conferéncia enregistrada a l'aire liure lo 03/07/2016 a l'escasença del Forum Euroregional Patrimòni & Creacion de Castèlnòu d'Arrí.
UOE-archius-sonors_vignette.jpg
Musica tradicionala, collectatge e reinterpretacion / Danièl Loddo, Celina Ricard
Loddo, Daniel (1954-....)
Ricard, Céline (1970-....)

Conferéncia de Danièl Loddo e Celina Ricard enregistrada lo 10 de julhet de 2010 a l'escasença de la 34ena Universitat Occitana d'Estiu de Nimes, qu'aviá per tèma annadièr Creacion e occitanitat e dont lo tèma d'aquela jornada èra Creacion musicala e poëtica.
vignette_journoud.jpg
COMDT, Fons Marinette Aristow-Journoud
Ficat, Marion

Histoire du fonds

Éducatrice et conseillère technique et pédagogique nationale d’arts et traditions populaires au sein de l’Éducation Nationale, Marinette Aristow-Journoud est une élève de l’anthropologue et pédagogue Marcel Jousse, qui lança les études sur l’anthropologie du geste.

Tout au long de sa carrière Marinette Aristow-Journoud chercha à mettre en application les travaux de recherche de Marcel Jousse sur le rapport du geste avec les mécanismes de la connaissance et de l’expression. Elle suivit les principes de son professeur en prenant comme base de travail des témoignages oraux, recueillis sur un terrain délimité. C’est notamment dans ce cadre qu’elle réalise des campagnes de collectage sonore et enregistre des événements musicaux. 

Modalités d'entrée :

Don en 1994

Accroissement :

Fonds clos

Description du fonds

Le fonds Marinette Aristow-Journoud comprend des enregistrements sonores réalisés dans le cadre de son travail de pédagogue. Il est tout d’abord constitué de commentaires, comptines, formulettes ou jeux de doigts enregistrés dans le cadre de l’élaboration de méthodes autour du jeu, du geste et du rythme, à destination des enseignants.

Le fonds contient également des enregistrements issus de stages de collectages organisés à destination de pédagogues sur les territoires du Pays Basque, Bigorre, Couserans, Gévaudan et Rouergue. Pour les territoires pyrénéens, on trouvera également une série de collectages sonores réalisés dans le cadre de missions anthropologiques. Enfin, de nombreux enregistrements et captations de groupes de musique et chanteurs du monde entier ont été réalisés au cours ou pour les besoins de stages pédagogiques autour des musiques, danses et traditions orales.

Dates extrêmes :

1956-1970

Langues représentées dans le fonds :

 Français, Occitan (Languedocien, Gascon), Basque mais aussi Suédois, Russe, Kikongo, Arabe et Néerlandais.

Importance matérielle :

 36 enregistrements sonores et 14 films, pour une durée totale de 16:25:59.

Supports représentés :

 - Documents sonores

 - Documents audiovisuels

Pour le consulter

Identifiant du fonds :

 

Instruments de recherche disponibles :

Détail de l'inventaire et accès aux documents numérisés sur le portail documentaire du COMDT

Fonds décrit dans le Répertoire national des bibliothèques et fonds documentaires (RNBFD)

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :

Fonds consultable sur place

Conditions de reproduction :

 Reproduction soumise à autorisation

teatre_carriera_logo_sd.jpg
A prepaus de l'istòria del Teatre de la Carrièra / Catherine Bonafé
Bonafé, Catherine

En 2016, Catherine Bonafé es venguda a la Mediatèca del CIRDOC per consultar los archius del Teatre de la Carrièra.
L'ancian membre de la companhiá teatrala qu'es, acceptèt de balhar son testimoniatge sus l'istoric de la companhiá e sus los documents accesibles dins lo fons d'archius.

sus 57