L'Armanac de la Lauseta, publié entre 1877 et 1879, se veut fédéraliste et pan-latin. Cet almanach républicain à tendance de gauche se positionne en alternative à la pensée du mouvement félibréen provençal.
La Lauseta est un almanach né sous l'impulsion de Louis-Xavier de Ricard, de sa femme Lydie Wilson de Ricard et d'Auguste Fourès. Ce dernier y a apporté de nombreuses contributions sous forme de poèmes, de contes et de chroniques notamment. Les textes de Lydie Wilson de Ricard y sont signés du pseudonyme Dulciorella ou Lidia Colonia.
Le premier numéro de La Lauseta a été publié en 1877, le second en 1878 et le troisième et dernier en 1879. La publication a pris fin rapidement suite à la mort en 1880 de Lydie Wilson de Ricard et à un voyage en Amérique Latine de Louis-Xavier de Ricard.
Un ultime numéro est sorti en 1885 sous la direction d'Auguste Fourès uniquement.
La Bengenço de Bacchus, countro l'émmagrit Carémé, sur la mort de soun amic Carmantran1 (Vengença de Bacus, contra l'emagrit Quaresma, sus la mòrt de son amic Caramentran) es un jutjament de carnaval en vèrs anonim publicat en 1842. Met en scèna lo lenhièr de Carmantran (Caramentran), personatge emblematic de la fèsta de Carnaval en Occitània.
Lo tèxte es construch a l'entorn de l'oposicion de las valors d'opuléncia e d'excès portadas pendent las fèstas de Carnaval per Carmantran, associat aquí a la divinitat romana Bacus, contra la rigor e lo june seguits al moment del periòde de Quaresma (Carémé).
1. (Vengença de Bacus, contra l'emagrit Quaresma, sus la mòrt de son amic Caramentran) ↑
Le Bastardeou des tres-coucuts es una cançon de carnaval anonima publicada en 1850 a Tolosa.
Es construcha sus un registre borlesc a l'entorn del « cocut », lo marit que sa femna li es infidèla, e dels desplasers que li causan al quotidian.