Emission del 13 de decembre de 2008
Aqueste numerò es consacrat a las tradicions de Nadal, amb la lectura per Lisa Gròs d'un extrach de Memòri e raconte de Frederic Mistral.
Presentacion : Lisa Gròs
Intervenenta : Marie-Noëlle Dupuis (Sendi de la Maintenance du Languedoc)
Cette pièce de théâtre écrite par Bénézet Bruneau est l'occasion de mettre en scène les traditions provençales de Noël : le rite du Cachafuòc (bûche de bois), la crèche et les chants de Noël.
Bénézet Bruneau (1852-1941), Félibre d'Avignon, a surtout œuvré dans des journaux (Le Ventoux, La Croix, Le Courrier, L'Aiòli) comme polémiste. Il devint Majoral du Félibrige en 1924.
Pour en savoir plus sur les traditions occitanes liées à Noël :
Brochure hors commerce, éditée par le groupe "Prouvenço" a l'initiative du félibre Antoine Mouren dans les années 1930. Ce document a été publié par le félibre Augustin Roquebrun avec une participation financière de commerçants Marseillais.
Les 16 pages de ce document décrivent des coutumes calendales, avec un article du Dr Fallen (ex-capoulié du Félibrige), et restituent des chants de Noëls provençaux.
Le but affiché de cette brochure est de remémorer aux Marseillais les coutumes provençales liées à cette période de l'année qui semblent déjà se perdre dans les années 1930.
Les illustrations sont signées de David Dellepiane, peintre des santons, de Dulac, pour la couverture, et de L. Mistral.
Entrevista amb Pèire Brun a l'occasion de la difusion del documentari Fecas e Godilhs consacrat als rites de carnaval dins la nauta valada de l'Aude (Carnaval de Limós e comunas a l'entorn), lo 15/11/2012 al CIRDOC. Entrevista realizada per Bruno Cecillon de Radio Lenga d'Òc.
Film negre e blanc mut realizat per Michel Cans en Agde a la debuta del decenni 1950 e dins annadas 1960. Fa part de la colleccion "Los vilatges d'Erau dins las annadas 1950".
En vila :
- 3 joventas en vestit tradicional
- Placa murala
- Los capitèls de la clastra de la catedrala
- Dintre de la glèisa
- Dins lo quartièr de las Halas (« des Halles ») : los comerciants (bocariá, peissonariá, mercat)
- Sortida de la messa per la glèisa Sant Andrieu
- Davalament de crotz davant la catedrala, la clastra, la capèla de la catedrala
Suls cais :
- Vista d'Erau amb lo pont metallic
- Lo "glòb" (Retassa per lo fluvi)
- Tres òmes assetats sus un banc sul cai de las Dònas (« quai des Dames »)
- Sortida de la messa per la catedrala
- Lo cai de la Marina (« quai de la Marine »), los batèus, lo cai dels talhièrs Palumbo
Al Grau d'Agde : los pontons, lo grau (amb lo far de la Tamarissièra)
Bar de la Marine
Lo Cap d'Agde : bauç, plajas de còdols
Retorn al plan de l'Evescat (Place de l'Évêché)
En çò de Denis Fonquerle
Jules Baudou, patron de la Galiote, Felibre, fondator de l'Escolo daú Sarret.
La catedrala, Erau, lo Bar de la Marine, la carrièra del musèu Agatenc, la Prudòmia.
Partida de pétanca sus l'esplanada, lo bust de Marianna, lo baçin.
Desfilat del 11 de novembre e depaus d'una garba.
Lo CIRDÒC consèrva a Besièrs l'ensem de los filmes tournats per Michel Cans dins un seissantenat de vilatges d'Erau dins las annadas 1950. Las bobinas 16 mm d'origina foguèron d'en primièr transferidas sus VHS e foguèron a la seguida numerizadas entre 2010 e 2011.
L'ensem del fons e los dreches que i son estacats foguèron concedits pel realizator al CIDO entre 1989 e 1991. Lo CIDO ne faguèt don a la seguida al CIRDÒC en 2000.
Occitanica vos va permetre progressivament d'accedir a l'ensem d'aquel fons audiovisual en linha. Aqueles documents qu'illustran la vida dels vilatges de l'oèst eraurés an aquesit amb las annadas un interès patrimonial mas tanben sentimental pels estatjants d'Erau. Aqueles archius bruts son de filmes pas montats e muts, virats per la màger part en negre e blanc.
I podèm veire per exemple la Fèsta-Dieu a Cesseràs, lo Carnaval de Laurenç o Bojan, la Dança de las trelhas de Montblanc, la Fèsta de Nissan, d'Agatencas que pòrtan la cofa, etc.